www.som360.org/ca

Com podem prevenir l'addicció a les pantalles?

Es més efectiu actuar, demostrar i donar exemple
Josep Lluís Matalí Costa
Josep Lluís Matalí Costa
Cap de Secció de Psicologia i Consultes Externes. Unitat de Conductes Addictives.
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Elena Flores Márquez
Elena Flores Márquez
Psicòloga clínica. Unitat de Conductes Addictives de l'Adolescent (UCAD). Àrea de Salut Mental.
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Prevencion pantallas faros

No tots els infants tenen el mateix risc de desenvolupar una addicció a les TIC, la relació que generin amb les pantalles dependrà en gran manera del seu punt de partida. Mentre que aquells que gaudeixen de sòlides relacions socials i familiars solen utilitzar internet per a reforçar aquestes relacions, els nens que tenen dificultats socials poden establir amistats i rebre suport social en línia que no reben d'altres formes.

Per tant, la prevenció passa per promoure actituds i hàbits saludables en les diferents àrees de la vida dels nostres fills i això comença per revisar el nostre funcionament com a referents (empoderament, observar-se, actuar, alfabetitzar-se digitalment, establir límits i millorar la comunicació).

Empoderament

La criança genera situacions d'aprenentatge i de creixement constant. Així que, encara que amb les TIC no tinguem molta experiència, sí que la tenim en molts altres temes, i per tant, el criteri que acostuma a ser vàlid per a la majoria d'aspectes relacionats amb els fills és possible que es pugui generalitzar a aquest àmbit. Aprofitem el sentit comú generat pels anys d'experiència i confiem en el nostre criteri i capacitat per a fer front als diferents moments de crisis que es puguin viure durant la criança.

Empoderar-se implica el desenvolupament de la confiança en les pròpies capacitats i accions, així com en la presa de decisions i objectius que ens proposem com a educadors. És important que els pares estiguin empoderats, sinó les inseguretats poden influir en les accions, per exemple: que se cedeixi a la pressió social comprant videojocs que no són adequats per a l'edat o deixant el mòbil a la criatura mentre esperem en el restaurant per a evitar mals comportaments.

Observar-me per a aprendre

És important conèixer com reaccionem les persones adultes, quins són els nostres hàbits o com ens relacionem amb els altres. Els nens també ens observen i detecten les incongruències entre el nostre discurs i els nostres actes.

Per aquest motiu és important posar el focus en nosaltres i observar tant com actuem com la forma en què ens comuniquem amb ells i com gestionem el propi malestar. Pot succeir que els demanem coses que ni nosaltres mateixos fem, però el pitjor de tot és que, a més, podem arribar a enfadar-nos amb ells per no fer-ho generant conseqüències en el vincle i en la seva autoestima. Tothom pot tenir dificultats per a aconseguir els objectius i la perseverança i l'autocontrol; són habilitats de maduració tardana en el desenvolupament humà.

Així que si pretenem posar algun límit és interessant, d'una banda, observar si nosaltres mateixos ho podem assumir, i d'altra banda, acompanyar-ho d'un cert control de l'entorn per a afavorir l'autocontrol (per exemple, no tenir el wifi encès de nit o instal·lar l'ordinador en una zona comuna de la casa).

Parlar menys, actuar més

Si únicament repetim el mateix discurs una vegada i una altra, difícilment les coses canviaran. Donar la informació i explicar la norma és imprescindible, però dir-la constantment no assegura l'èxit. És més efectiu actuar, demostrar i donar exemple.

Per aquest motiu és important promoure un ús responsable de les TIC per a tota la família i establir uns límits de temps d'oci tecnològic familiar (no sols per al jove). 

Alfabetització digital

Si no coneixem l'entorn digital no podem entendre i el que no entenem genera distància, por i fins i tot rebuig. A més, si ells pensen que no ho entenem o que no ens interessa s'allunyen i s'aïllen, perden l'interès a comunicar i compartir. Per tant, sembla important acostar-nos, informar-nos, interessar-nos per saber què fan, com ho fan, amb qui, què els aporta.

D'altra banda, si no coneixem el mitjà difícilment podrem preparar-los per a desenvolupar-se en un entorn digital segur. L'alfabetització digital no sols consisteix a saber utilitzar un aparell digital, sinó també a entendre i aplicar com aquest ús pot fer que la nostra vida millori o que siguem més productius i eficients amb ella.

L'ideal amb l'aproximació a les pantalles és fer una aproximació gradual, de menys a més, acompanyant aquest aprenentatge com fem amb la resta, generant autonomia de manera progressiva i educant en el maneig de les noves tecnologies des de la infància.

Com a pautes generals, s'aconsella triar acuradament els jocs i aplicacions tenint en compte el moment evolutiu, acompanyar-los en aquesta activitat, advertir dels perills de contactar amb desconeguts, donar dades personals o descarregar programes sospitosos, establir moments i llocs d'ús, i permetre l'oci tecnològic com recompensa i no com a dret adquirit.

Els limitis són necessaris, però no suficients

Els nens han de créixer en un entorn que permeti predir amb una certa seguretat el que passarà, això els dona confiança i permet reduir els nivells d'estrès, entre altres coses. Per això les rutines i els límits són imprescindibles, a més han de saber que unes certes conductes estan permeses i altres no. Els pares i mares tenen un paper clau com a figura d'autoritat i guia generant aquest entorn previsible i segur.

A més, serà necessari per a un desenvolupament saludable fomentar el pensament crític a través de preguntes, exposant incongruències, … d'aquesta manera s'ajuda a reflexionar sobre quins continguts són adequats per a ells. 

Millorar la comunicació

Escoltar i procurar entendre com se sent l'altre, animant al nen o jove a donar el seu punt de vista sense jutjar-lo des de l'acceptació total de l'altre és la clau per a establir una bona comunicació. L'ideal és establir l'hàbit des de petits per a afavorir la comunicació oberta entre tots els membres de la família.

Si s'espera a l'adolescència es corre el risc que es mostrin més hermètics i repercuteixi en el vincle i la seguretat (si tenen dificultats o es posen en risc, és menys probable que recorrin a nosaltres).

 

Aquest és un article original del 12è Informe FAROS «Una mirada a la salut mental dels adolescents - Claus per comprendre'ls i acompanyar-los»

Considero que he après alguna cosa després de llegir aquest contingut.
Mosaic d'imatges d'adolescents en entorns escolars, familiars i de lleure
Ets una persona resilient?
Descobreix com millorar el teu benestar
Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 6 de març de 2023
Darrera modificació 6 de març de 2023
Josep Lluís Matalí Costa

Josep Lluís Matalí Costa

Cap de Secció de Psicologia i Consultes Externes. Unitat de Conductes Addictives.
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Elena Flores Márquez

Elena Flores Márquez

Psicòloga clínica. Unitat de Conductes Addictives de l'Adolescent (UCAD). Àrea de Salut Mental.
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona