«Hi ha una connexió clara entre els canvis a les hormones sexuals en les dones i la psicosi»

«Crec que va ser força aviat. En realitat, estic al principi de la meva carrera perquè acabo de finalitzar el meu doctorat. Però recordo que estava fent pràctiques amb persones amb psicosi. Al costat del meu supervisor de doctorat, treballàvem en un estudi que analitzava el paper dels moduladors selectius dels receptors d'estrogen, un tipus de medicament que funciona de manera similar a l'estrogen, per veure si podien millorar els símptomes de la psicosi. Recordo que la primera vegada que vaig sentir parlar-ne, vaig pensar: "És curiós, per què? Per què ho farien? Per què administrarien estrogen?". Això em va fer investigar més sobre com l'estrogen podria tenir un efecte protector en la psicosi.

Vaig pensar que era un enfocament i una hipòtesi molt interessants perquè, òbviament jo també tinc una consciència personal que les hormones poden tenir un gran impacte en com et sents com a dona –i potser també com a home–, però, com a dona, jo mateixa vaig tenir aquesta experiència. Així que crec que això va ser el que realment em va atraure a investigar l'impacte de les hormones sexuals, i específicament de l'estrogen en la causa de la psicosi».

«Bé, el primer que em va interessar va ser l'impacte de les hormones al cos i adonar-me que, ja que les hormones tenen un impacte a tot el cos, també el tenen al cervell. I després, en aprofundir en aquest tema em vaig adonar que no se sap gaire sobre com afecta la psicosi les dones. Les dones amb psicosi amb què he pogut parlar em diuen, per exemple, que un cop han arribat a la menopausa, tenen més símptomes. I que no troben realment una bona manera de resoldre-ho, que canviar la medicació no funciona. 

Així que vaig començar a veure que, d'una banda, coneixem l'impacte de l'estrogen i diem que l'estrogen és protector, cosa bona per a les dones. Però alhora, també veiem que no els estem proporcionant un tractament sobre la base d'aquest coneixement. Realment, no sabem què fer quan disminueix l'estrogen. He pogut veure aquests efectes, amb episodis severs de psicosi en dones a la menopausa, però també, en alguns casos de dones durant el seu cicle menstrual».

Com pot alterar la psicosi el cicle menstrual

Llegeix més

«Crec que, en general, no sabem prou sobre el cos femení i com tractar-lo. Així que la incidència és doble perquè afecta el coneixement general del cos femení sumat als trastorns de salut mental.

És un gran problema. En el cas dels trastorns psicòtics, passa que la seva aparició primerenca és més comú en homes i la majoria d'assajos clínics, amb bons resultats quant a l'efectivitat dels fàrmacs, s'han fet amb aquest grup. 

La majoria d'antipsicòtics existeixen des de fa molt de temps i es continuen provant principalment en homes. Encara que ara incloem dones als assajos clínics, aquests sovint se centren només en edats entre 18 i 45 majoritàriament. Però se n'exclou la població de dones a partir dels 50 i que és molt més propensa a desenvolupar psicosi, precisament per l'absència d'estrogen. Per tant, crec que estem excloent no només les dones en general, sinó també un grup específic de dones majors de 50 que podria respondre de manera diferent».

La necessària mirada de gènere sobre la psicosi

Ir al artículo

«Primer, és important aclarir que no hauríem d’anomenar l'estrogen “hormona sexual femenina”. No s'hauria de dir així perquè els homes també tenen estrògens i les dones també tenen testosterona. Simplement unes predominen més en un sexe o en un altre: en els homes, la testosterona, i en les dones, l'estrogen i la progesterona.

Les hormones són el que anomenem “missatgers químics”, estan presents a la sang, poden arribar a tots els òrgans i tenir efectes a totes les parts del cos. El mateix passa amb la progesterona i la testosterona. Pel que fa a l'estrogen, sabem que té efectes antiinflamatoris al cos. Redueix la inflamació i, si ens centrem específicament al cervell, sabem que pot ajudar a disminuir la inflamació, però també pot influir en la transcripció de gens. Per al funcionament saludable de les cèl·lules, en resum, podria tenir efectes neuroprotectors. En el cas de la progesterona, també sabem que té efectes al cervell. Són menys coneguts, però la comunitat científica ara està prestant més atenció a aquest camp.

En el cas de la psicosi, la connexió entre l'estrogen i la psicosi és més clara que no pas amb la progesterona. Això també és perquè la major part de la investigació s'ha centrat en l'estrogen i els seus efectes neuroprotectius, que són més clars per a aquesta hormona».

«Els temes sobre els quals parlaré són bàsicament tres: 

• L'efecte protector de l'estrogen i què passa quan els nivells d'estrogen disminueixen. Això podria ser degut a la menopausa, però també a l'ús d'alguns medicaments. Part de la investigació que he realitzat i que presentaré tracta sobre què passa quan els nivells d'estrogen són baixos en les dones i com això afecta l'evolució i la presentació de la psicosi. Després hi ha una segona part més detallada, que tracta més sobre el tractament farmacològic. Què sabem sobre el tractament de la psicosi i com podria diferir entre homes i dones? Aleshores, estem administrant les dosis correctes a les dones?
• Quins medicaments poden tenir efectes negatius específics per a la salut de les dones però no per als homes? Per tant, ens centrarem en els tractaments dins de les opcions disponibles actualment i en una revisió més exhaustiva del que estem fent actualment i com ho podem millorar.
• I, finalment, sobre la base de l'efecte protector de l'estrogen i les conseqüències de la seva disminució, i de la bretxa en els tractaments actuals amb antipsicòtics, què hi podem fer? No ho estem fent bé en aquest aspecte, així que la tercera part serà un to més positiu sobre què podem fer per millorar el tractament, per exemple, mitjançant l'augment d'estrògens, però també fent ajustaments al tractament actual». 

«Coneixem els efectes de l'estrogen, però no ho estem optimitzant prou»

«La meva recerca fins ara s'ha centrat principalment en la menopausa, però també en el cicle menstrual i en les dones premenopàusiques, i com els nivells d'estrogen també poden ser baixos en dones premenopàusiques a causa de l'ús d'antipsicòtics. No abordaré el moment del postpart en relació amb la psicosi en aquest congrés, però, evidentment, és un tema rellevant i, de fet, és una cosa que estic investigant.

Els períodes de nivells baixos d'estrogen també podrien passar en diferents etapes de la vida de la dona. Ens hem de fer preguntes… Per exemple, una dona que ha passat per un episodi de psicosi postpart és més propensa a desenvolupar un episodi més greu durant la menopausa? No coneixem científicament aquesta connexió, però l'hem vist».

«Bé, actualment no hi ha pautes de tractament específiques per a cada sexe perquè no hi ha prou investigació, però crec que, amb el coneixement que ja tenim, els professionals podrien ser més curosos o més conscients en receptar les dones. El meu camp no és la pràctica clínica, però tinc la sensació que no s'acostuma a considerar que la menopausa pugui tenir un impacte tan rellevant.

Per exemple, si són conscients que podrien necessitar una dosi més baixa o ajustaments específics, o si haurien de tenir en compte efectes secundaris específics que afectin el cicle menstrual o la salut menstrual, i després preferir un tractament o un altre. Les dones comencen a reduir els nivells d'estrogen a partir dels 40 o 45 anys. Els professionals haurien de ser més conscients de la fase de transició hormonal específica de les dones, ja que podria influir en com se senten i en la progressió del seu trastorn.

Tot i que la fi del seu cicle menstrual no ha de ser una preocupació per a les dones, és important que s'informin i que ho puguin parlar amb els seus professionals de referència quan parlem de psicosi. Els tractaments que podrien ajudar a millorar la psicosi, per exemple, durant la menopausa són la teràpia hormonal per a la menopausa. No dic que hagi de reemplaçar els antipsicòtics, però és un tractament amb una llarga trajectòria i relativament segur. Per tant, ja es pot utilitzar a la pràctica clínica si s'atén una dona a l'etapa de la menopausa i no s'aconsegueix ajustar la dosi d'antipsicòtics. De vegades, cal pensar una mica més enllà dels antipsicòtics quan cal fer ajustaments».

«Vam fer un estudi per investigar com evitar l'augment dels nivells de prolactina, que és un efecte secundari de molts antipsicòtics. Aquesta hormona té com a funció principal estimular la producció de llet a les dones durant la lactància. En dones que no han estat mares normalment està en un nivell baix. No obstant això, els antipsicòtics poden augmentar la producció de prolactina, fins i tot en els homes. En augmentar la producció de prolactina, la producció d'estrogen es pot veure suprimida. Per tant, un efecte secundari negatiu que s'observa sovint amb aquests medicaments és que, per exemple, causen disfunció menstrual.

Si se suprimeixen els nivells d'estrogen, el cicle menstrual natural, on se suposa que fluctua l'estrogen, es veu suprimit, silenciat. Així, s'observa disfunció menstrual i, per exemple, dolor als pits. També s'hi observa quina influència té en problemes d'infertilitat o osteoporosi a llarg termini.

En els homes pot tenir uns efectes més generalitzats, però els efectes en les dones són particularment perjudicials, ja que els nivells s'eleven amb més facilitat (les dones ja tenen nivells més alts de prolactina per se), però també són més sensibles als efectes secundaris.

A més, ens interessava investigar si aquests medicaments s'associen amb nivells més alts de prolactina i nivells més baixos d'estrogen, ja que sabem que l'estrogen també té un efecte neuroprotector al cervell. Aquestes dones també tenen un efecte negatiu en la gravetat dels seus símptomes?  Aquest estudi va ser molt puntual i amb una mostra petita, així que realment necessitem més investigació sobre això. En tot cas, trobem una correlació negativa entre els símptomes. Descobrim que, com més gravetat dels símptomes, menor nivell d'estrogen».

«Calen més estudis, ja siguin epidemiològics o clínics, per determinar si la teràpia hormonal per a la menopausa o altres tractaments disponibles basats en estrògens que poden millorar la salut.

Això s'aplica, per descomptat, també a dones amb psicosi a l'etapa de la menopausa. I ho dic perquè sabem que la teràpia hormonal i altres medicaments basats en estrògens ja estan disponibles al mercat. I crec que seria un objectiu fàcil d'assolir. Vam fer un estudi de cohort a Finlàndia on vam demostrar que la teràpia hormonal per a la menopausa s'associava amb un risc menor de desenvolupar psicosi en l'etapa de la menopausa. Per tant, crec que, basant-se en aquest treball, més estudis clínics proporcionarien més evidència, si n'hi ha.

L'evidència que aquestes teràpies podrien ser beneficioses per a aquestes dones podria convèncer els professionals que potser se les receptin. Així que és un objectiu més clínic i més possibilista.

D'altra banda, intentem comprendre els mecanismes pels quals l'estrogen afecta els riscos de psicosi i potser també altres vulnerabilitats mentals, però específicament en el cas de la psicosi. Llegim molt que l'estrogen és neuroprotector i que podria afectar la neurotransmissió de dopamina, i la dopamina és el principal neurotransmissor que s'altera en la psicosi, però realment no entenem com funciona ni si també podria actuar a través d'altres neurotransmissors. Per tant, és fonamental comprendre què passa, quins factors influeixen... Si sabem això, potser també podem comprendre millor com podem intervenir o com podem prevenir aquesta major vulnerabilitat».

«Per assolir una veritable igualtat de gènere en l'atenció a la psicosi, cal oferir un abordatge diferenciat entre homes i dones. No n'hi ha prou de tractar-les de la mateixa manera que els homes; hem de reconèixer i aprofitar, en el cas de les dones, el paper protector de la producció endògena d'estrogen».