www.som360.org/ca

Fomentar un bon ús de les pantalles amb perspectiva de gènere

Prevenir les problemàtiques associades a la bretxa de gènere en l’era digital
Edpac
Educació per a l'Acció Crítica (EdPAC)
Gènere i pantalles

En l'era digital, l'escletxa de gènere persisteix en l'ús de la tecnologia entre nens i nenes. Això vol dir que hi ha encara diferències significatives en l'accés i en la interacció que tenen amb els dispositius mòbils, les tauletes, els ordinadors i les plataformes digitals. De la mateixa manera, els impactes negatius dels usos d’aquests dispositius es distribueixen de manera desigual també segons el gènere. Per això, és imprescindible abordar aquesta disparitat per poder construir una relació saludable i també equitativa amb les pantalles i els entorns digitals, així com per erradicar els malestars i les violències que s’hi associen. Els i les professionals que treballem amb infants i adolescents tenim un paper vital en aquesta tasca.

Impactes del gènere en l’era digital

La tecnologia té un impacte molt rellevant en les vides de les persones i, especialment, en els infants i els adolescents. La relació amb l’oci i el temps lliure, la relació amb les altres persones, la construcció de la identitat i de la imatge d’un mateix o mateixa, etc. són esferes de la vida essencials impactades per les pantalles i els entorns digitals. Si bé podria semblar que aquest impacte és neutre en relació amb el gènere, no ho és en absolut.

Persisteixen notables diferències de gènere en l’ús més bàsic de la tecnologia: des de l'elecció de dispositius com ara mòbils i tauletes fins a les preferències de contingut (videojocs, xarxes socials i plataformes de vídeo). Per resumir-ho de manera esquemàtica, d’una banda, els nens sovint són encoratjats socialment cap als videojocs (un model d’oci específic i altament masculinitzat), mentre que les nenes són abocades cap a les xarxes socials i les plataformes de vídeo (fomentant la importància de la imatge o la centralitat de la relació amb altres les altres persones) i, sovint, desincentivades a experimentar oci tradicionalment associat als rols masculins. D’altra banda, els nens acostumen a tenir més accés a dispositius, a tenir-ne de propis i a tenir menys restricció i vigilància en el seu ús.

Els nens sovint són encoratjats socialment cap als videojocs, un model d’oci específic i altament masculinitzat, mentre que les nenes són abocades cap a les xarxes socials i les plataformes de vídeo.

L’impacte diferencial de gènere existeix també en altres qüestions molt rellevants: el tipus de continguts que es consumeix, el tipus d’interacció social que es desenvolupa i l’asimetria que té, la demanda d’exposició o sobreexposició a la qual se sotmeten o les violències que es reben.

Aquests patrons, que són un reflex de les dinàmiques patriarcals que operen en el nostre quotidià, tenen un paper molt rellevant en el desenvolupament psicosocial de les persones menors. I, en conseqüència, poden tenir impactes importants en la salut mental d’infants i adolescents; impactes relacionats amb malestars com l’ansietat o els estats depressius i, específicament, i generalitzant, en les noies sovint relacionats amb la pressió estètica i l’autoimatge o la vinculació amb altres les altres persones, i en els nois, en relació amb la gestió de l’agressivitat o l’aïllament. També, en aquest sentit, estarà marcada pel gènere una possible relació problemàtica amb les pantalles i la seva addicció.

Propostes per treballar entre els professionals

Com a professionals, és fonamental que duem a terme la nostra tasca tenint en compte aquesta escletxa i que especialment posem la mirada en prevenir-la i prevenir-ne les problemàtiques associades. Algunes línies en què podem treballar són:

  • Interessos diversificats en les pràctiques tecnològiques. Trencar estereotips, de manera conscient i consistent, encoratjant les nenes i els nens a explorar una àmplia gamma d'activitats digitals no constretes pel seu gènere.
  • Referents digitals positius. Destacar veus, representacions, propostes i acompliments de noies, dones i altres identitats no normatives en tots els camps, especialment aquells que estan altament masculinitzats -tecnològics, científics i creatius-. Destacar i donar valor a masculinitats no normatives.
  • Educació mediàtica feminista. Fomentar l’adquisició de pensament crític i feminista per enfrontar-se als entorns digitals, reconeixent i qüestionant estereotips, pràctiques discriminatòries, violències, etc.
  • Creació d’entorns digitals més saludables. Empoderar les noies perquè se sentin capaces en entorns tecnològics masculinitzats i educant als nois perquè no agredeixin en aquests espais i siguin més segurs. Treballar també per donar rang a pràctiques i habilitats digitals tradicionalment considerades femenines.
  • Promoció d’un ús saludable en el sentit més complet. Fomentant que les famílies promoguin límits, usos i pràctiques raonables no relacionats amb la seva percepció del gènere. Incentivar altres ocis no digitals, a l’aire lliure i socials.

Com veiem, i pel que fa a pantalles i entorns digitals, tenir cura de la salut de les persones demana aplicar-hi una perspectiva de gènere. Erradicar el masclisme  en totes les seves expressions i, específicament, la bretxa i la desigualtat digital que genera, és una qüestió de justícia social però també de salut pública.

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 9 de abril de 2024
Darrera modificació 9 de abril de 2024