Causes i factors de risc de la soledat no desitjada en el lloc de treball

La soledat no desitjada en el treball al·ludeix a una sensació d'aïllament i desconnexió que experimenten les persones en el seu entorn laboral, amb independència de si estan físicament envoltades d'altres individus o no.

Generalment, aquest fenomen es produeix quan les persones senten que no tenen vincles significatius o de suficient suport emocional dins de l'equip o empresa dels quals formen part.

I, tot i que són conceptes sovint entrellaçats, cal distingir la  soledat de l'aïllament en l'àmbit laboral. La primera és, cal recordar-ho, una sensació de tipus subjectiu. La segona, en canvi, té a veure amb la freqüència amb què una persona interactua amb d'altres. Algú pot estar aïllat, però no sentir cap soledat i, a la inversa, pot sentir-se sol tot i estar interactuant contínuament amb altres persones. 

Hi ha pocs indicadors empírics que caracteritzin la magnitud del problema. Tan sols recentment, i als Estats Units, companyies com Cigna o SyncLX han publicat resultats d'enquestes realitzades a 10.000 treballadors d'aquest país i a 2.000 de tot el món, respectivament. 

Algunes de les dades destacades d'aquestes enquestes laborals reflecteixen que:

• El 94% dels treballadors de tot el món creuen que alguns dels seus companys experimenten soledat a la feina almenys una vegada al mes (SyncLX).
• El 77% dels líders directius diuen que els membres dels seus equips experimenten la solitud un cop al mes (SyncLX).
• Als EUA, el 62% dels adults ocupats diuen sentir-se sols en els seus treballs (Cigna, 2022).
• El 79% de joves incorporats senten soledat, els sèniors en senten en un 41% d'ocasions.
• S'estima que la soledat no desitjada en l'entorn laboral està vinculada a problemes d'absentisme, el cost dels quals per a les empreses és de 154.000 milions de dòlars anuals a tot el món (Cigna, 2022).

Factors que afavoreixen la soledat no desitjada en joves

Llegeix més

Les causes comunes de la soledat no desitjada a la feina tenen a veure amb:

La manca de relacions personals

• Quan hi ha poques interaccions socials profundes o significatives amb companys de feina.

• Poca comunicació o interacció a causa d'un ambient laboral competitiu o distant.

Treball remot o híbrid

• La manca de contacte físic pot dificultar la construcció de vincles personals.

• Sensació de desconnexió en treballar des de casa o en diferents ubicacions.

Aïllament organitzacional

• Estructures jeràrquiques que limiten la comunicació oberta.

• Treballar en rols solitaris o en projectes independents.

Problemes culturals o d'inclusió

• Sentir-se exclòs per diferències de gènere, cultura, idioma o creences.

• Absència d'un entorn inclusiu.

Pressió i manca de suport

• Excessiva càrrega de treball que dificulta la socialització.

• Supervisors o col·legues poc accessibles per brindar ajuda o reconeixement.

Però, a més d'aquests factors coneguts, el tercer estudi de la metodologia Valor Total en les organitzacions, publicat en 2024, recull noves dades sobre les condicions propícies per a la soledat no desitjada:

Una recuperació de les grans magnituds macroeconòmiques en un període definible com de «permacrisi», o d'acumulació d'esdeveniments que generen inestabilitat i inseguretat. L'economia occidental, i particularment l'espanyola, conviu amb escenaris d'alta incertesa, com ara guerres, inflació, impacte de l'emergència climàtica, freqüents canvis en la tecnologia o la regulació, que afecten les persones i les organitzacions. D'acord amb l'Informe Anual del Sistema Nacional de Salut del Ministeri de Sanitat, els trastorns d'ansietat van augmentar a Espanya un 34% entre 2020 i 2021 (Heraldo, 2023).

Gran part de l'esforç que les organitzacions han hagut de realitzar per adaptar-se a entorns tan canviants ha estat assumit pels seus comandaments intermedis. En l'estudi de La Red, menys del 50% d'ells se senten reconeguts, escoltats, informats o tinguts en compte a l'hora de prendre decisions (La Red, 2024).

Finalment, entre les 521 persones de tots els sectors i nivells jeràrquics que van conformar la mostra de l'estudi, es van detectar importants nivells de frustració (48%), enuig (41%), tristesa (33%), por (34%) o apatia (31%). Uns sentiments negatius que, d'acord amb la literatura acadèmica revisada, poden acréixer la sensació subjectiva d'incomprensió, impotència, i, a les postres, soledat en l'àmbit de l'organització. 

Factors individuals de risc

La literatura acadèmica i els informes pràctics assenyalen un major risc de patir soledat no desitjada entre certs col·lectius. Són aquells als quals més atenció és necessari prestar.

Treballadors remots  

Els qui es troben teletreballant, o ho fan des d'ubicacions remotes, tendeixen a mantenir un menor nombre d'interaccions personals en el seu quefer diari (Buffer, 2023).

Persones recentment incorporades

Per definició, els nous empleats no tenen connexions en l'organització que els acaba d'acollir, no coneixen bé els seus nous companys ni la cultura organitzacional. Sense els adequats programes d'onboarding, això pot dificultar la seva integració i augmentar la percepció de soledat (Bauer & Erdogan, 2011).

Persones pertanyents a minories ètniques i culturals

També aquelles persones que formen part de minories ètniques i culturals poden experimentar exclusió i falta de suport, si no s'estableixen els procediments d'acompanyament adequats (Mor Barak & Levin, 2002).

Personal administratiu i auxiliar

En certes organitzacions, els qui s'ocupen de tasques administratives i auxiliars senten que la seva contribució no és prou valorada. Tenen menys oportunitats per interactuar amb altres persones en l'organització i poden desenvolupar sentiments de solitud no desitjada (Griffin & Moorhead, 2011).

Persones empleades amb càrregues familiars

Aquells empleats que tenen responsabilitats familiars significatives (per exemple, tenir familiars dependents a càrrec seu), poden disposar de menys temps i energies per cuidar les seves relacions socials. La seva sensació de solitud pot augmentar (Greenhaus & Beutell, 1985).

Personal en edat sènior

Els professionals sèniors poden, en certes ocasions, sentir-se desconnectats dels seus companys més joves, especialment quan perceben que les seves habilitats i coneixements no són tinguts en compte en l'entorn laboral actual (Moen et al., 2017).

Persones amb discapacitats

Les persones amb discapacitats poden enfrontar-se a barreres físiques i socials diverses en el treball, la qual cosa pot contribuir a una major sensació de soledat i, a la llarga, d'exclusió (Schur et al., 2009).

Dones en sectors masculinitzats

L'evidència empírica demostra que les dones que treballen en sectors predominantment masculins poden sentir-se soles i aïllades per múltiples raons que van des dels biaixos de gènere, fins a l'absència d'altres companyes (Ely & Meyerson, 2000).

Aquest contingut forma part de la guia pràctica Soledat no desitjada en l'entorn laboral de la campanya Trenca la Soledat (Solidaritat Sant Joan de Déu).