Pregunta a l'expert

És freqüent el pensament recurrent sobre el videojoc o la tecnologia quan hi ha una addicció, sobretot quan no s'hi té accés. També són freqüents els símptomes d'abstinència que podrien encaixar amb allò que comenten.

Però el trastorn per videojocs té aquestes característiques:

Una de les característiques de l'adolescència és el que es coneix com a optimisme adolescent, és a dir, que són optimistes per l'etapa vital en què viuen, aquella frase tan típica d'«això a mi no em passarà». A més, és símptoma d'un correcte desenvolupament la sensació d'immortalitat, així doncs aquesta conjunció (optimisme i immortalitat) fa que assumeixin riscos que potser en altres etapes no assumirien, fins i tot sabent les conseqüències negatives que pugui comportar assumir algun risc. A més, l'adolescència també es caracteritza per una dificultat de pensar a llarg termini.

Generalment la instauració de l'addicció és un procés més o menys gradual que va des dels primers contactes esporàdics, on la persona experimenta aspectes plaents que promouen la seva repetició (anomenat reforçador positiu) fins a la necessitat de realitzar la conducta una vegada i una altra amb la finalitat d'alleujar el malestar (anomenat reforçador negatiu).

Tant l'Organització Mundial de la Salut com l'Associació Americana de Pediatria no recomanen l'ús de pantalles abans dels 2 anys. La guia de la Generalitat de Catalunya posa aquest mínim als 3 anys. I és perquè l'ús de pantalles en criatures petites no aporta beneficis per al seu desenvolupament, en canvi ja sabem que pot aportar limitacions a diferents àrees com la del llenguatge, el desenvolupament psicomotor o la interacció social.

La irritabilitat és comuna en menors quan hi ha un malestar. També és freqüent el que comenten, pot ser que detectem que alguna cosa no ens senti bé i, tot i així, ho seguim fent. Fins i tot pot ser que la nostra conducta no ens agradi i continuar sense canviar-la. Quan som joves, les àrees del cervell encarregades de l'autocontrol encara no estan acabades de desenvolupar i tot això encara costa més. Per això, necessiten més límits i acompanyament tant de la conducta com de les emocions que les acompanyen.

A partir dels 3 anys es pot anar introduint l'ús de pantalles seleccionant molt bé el contingut tenint en compte l'edat i acompanyant-lo (no només supervisant) amb un temps no superior a la mitja hora diària i posant especial atenció que l'activitat amb pantalles no repercuteix a la resta d'activitats importants per a la vida de la persona com els hàbits diaris, el joc, el descans, el moviment, etc.

Seria important que pugui acudir a un especialista; es podria començar consultant l'equip d'atenció primària. Per ajudar-nos a acudir, podríem buscar quins aspectes de la situació en què està li generen malestar: pot ser que se senti sol, que no se senti còmode relacionant-se presencialment amb la gent, que senti que està perdent el temps i les oportunitats, que es trobi trist o ansiós, que no descansi bé o se senti cansat? Si som capaços d'arribar al seu malestar i li fem entendre que això pot millorar serà més receptiu a demanar ajuda.

Amb 6 anys no hauria d'estar més de 30 minuts a una pantalla i sempre amb acompanyament. Si decidiu que utilitzeu les pantalles, valorant que fa activitat variada la resta del temps, s'hauria de posar un horari limitat. Recorda que en el moment que comencen a fer servir les pantalles a casa és possible que redueixi molt el joc lliure, apareixent l'avorriment i el desinterès per la resta d'activitats que pot fer a casa.

Quan hi ha sospita d'addicció sempre cal consultar amb un especialista, acudint primer al pediatre o metge de referència. No hi ha indicacions generals que serveixin per a tothom, cal fer-ne un tractament.

És important tenir en compte l'edat del nen, què fa amb el mòbil i perquè deixa els estudis de banda. No li agrada estudiar? No ho fa tant com ens agradaria? Ha baixat el rendiment acadèmic? Així, sense conèixer aquests detalls, la resposta es complica.

En principi, el mòbil no és un dret adquirit, és una eina que les famílies deixem que en tinguin. Si el mòbil és un impediment per complir obligacions, hauríem de revisar-ne les condicions d'ús.