Pregunta a l'expert

Amb 6 anys no hauria d'estar més de 30 minuts a una pantalla i sempre amb acompanyament. Si decidiu que utilitzeu les pantalles, valorant que fa activitat variada la resta del temps, s'hauria de posar un horari limitat. Recorda que en el moment que comencen a fer servir les pantalles a casa és possible que redueixi molt el joc lliure, apareixent l'avorriment i el desinterès per la resta d'activitats que pot fer a casa.

Quan hi ha sospita d'addicció sempre cal consultar amb un especialista, acudint primer al pediatre o metge de referència. No hi ha indicacions generals que serveixin per a tothom, cal fer-ne un tractament.

És important tenir en compte l'edat del nen, què fa amb el mòbil i perquè deixa els estudis de banda. No li agrada estudiar? No ho fa tant com ens agradaria? Ha baixat el rendiment acadèmic? Així, sense conèixer aquests detalls, la resposta es complica.

En principi, el mòbil no és un dret adquirit, és una eina que les famílies deixem que en tinguin. Si el mòbil és un impediment per complir obligacions, hauríem de revisar-ne les condicions d'ús.

Exacte, no cada dia és igual, de vegades costa més i no es tracta de «treure». Si els dies difícils es fan freqüents caldrà revisar quin paper hi juga la tecnologia i canviar les condicions d'ús.

És important que les persones adultes entenguem que l'objectiu no és que ens facin cas a l'instant i aconseguir que facin allò que volem. Quan pensem així ens frustrem perquè no ho fan i les solucions que trobem van relacionades amb el càstig, complicant l'enllaç en molts casos i sense aconseguir que entenguin realment la importància del que els demanem.

Un cop establerta la rutina de jugar o fer servir pantalles sense condició prèvia abans costa fer el canvi i moltes vegades acabem «amenaçant» amb el càstig, com bé dius.

Una alternativa pot ser fer un canvi en aquesta rutina, de manera que expliquem que una vegada es comença costa més deixar-ho i fa mandra fer els deures i per això els ajudarem, tenint nosaltres la consola (limitant l'accés) i acompanyant-los a fer els seus deures deures. Entre setmana fins i tot podem canviar la rutina perquè no hi hagi consola.

És comú que hi hagi aquesta contradicció en el conflicte d'interessos que hi ha entre la supervisió parental i el respecte a la intimitat dels fills i filles. En el fet concret de les converses, que és on va dirigida la pregunta, crec que cada família ha d'intentar pensar si interfereix en l'espai més íntim. Com a reflexió, les converses que tenen en altres espais no les controlem. Així doncs, perquè posem el focus a la pantalla? És evident que potser hi ha riscos que fora estan menys presents, però crec que també és important capgirar aquesta pregunta.

En general, les recomanacions de temps per edat són:

• 0-3 anys: 0 pantalles
• 4-6 anys: menys de 30 minuts al dia
• 7-12 anys: menys de 1 hora al dia

A partir dels 12 anys no hi ha un temps límit clar. Més que el temps límit de pantalles cal valorar que la persona tingui equilibri en les seves activitats i que l'ús de pantalles no li limiti el temps per fer altres activitats importants com estudiar, estar amb amics i familiars, fer esport, etc.

Entenc que la pregunta va dirigida cap a què haurien de compartir o no amb terceres persones, no amb la família. En el cas de les terceres persones, potser hauríem de poder explicar, i això és el paper fonamental de les famílies a l'educació, que no s'hauria de compartir cap informació personal (on vivim, on estudiem…). Però també és important que eduquem que ells han de respectar la intimitat de terceres persones que puguin compartir informació, imatges, vídeos amb ells.

Anem per parts. Sembla que heu decidit el temps, però no sembla consensuat ja que a ell no li sembla bé. Ens referim a consens quan totes les parts hi estan d'acord. D'altra banda, el consens en l'ús de pantalles pot ser complicat, ja que hi ha altres coses a tenir en compte com l'edat del menor o l'ús que està donant a la pantalla. Per exemple, no és el mateix tenir 16 anys i en aquestes 3 hores fer els deures, jugar i relacionar-se amb amistats, que tenir 8 anys i dedicar 3 hores diàries a jugar a la consola.

Davant d'aquesta pregunta, cal saber separar espais d'ús de pantalles entre lleure i obligació. El gran problema és si, en acabar la jornada laboral, seguim usant de manera intensiva les pantalles o, si cada vegada que les faig servir -encara que no sigui sempre veritat-, dic que és per la feina. Igual que el nostre fill o filla de vegades utilitzarà l'ordinador per buscar informació o treballar amb un editor de textos, o en una plataforma educativa i altres voldrà fer servir la pantalla per xatejar, jugar o veure vídeos.