La veritat és que no hi ha una manera infal·lible per «controlar» que no facin el que no volem que facin, i menys si no hi som. Però això no només ens passa amb les pantalles, oi? És a dir, hi ha algunes aplicacions o dispositius de control parental per reduir aquest risc, però no són infal·libles. Una bona opció és actuar com ho hem fet altres vegades amb ells (per exemple, quan comencen a sortir sols al carrer), hem d'assegurar-nos que coneixen els riscos, que tenen les eines per manejar-se i, un cop fet això, començarem a fer proves «assaig-error». Si la prova surt bé fem una mica més d'autonomia i, si no, fem un pas enrere revisant allò que no ens ha funcionat, sense culpar per l'error.

Concretant, sol ser útil reduir el risc de fer altres activitats mentre fan els deures (deixar el mòbil en un altre lloc, no tenir la televisió encesa, …), establir un temps per fer les tasques i després deixar temps per fer servir les pantalles per al lleure, supervisar o acompanyar aquests moments i parlar amb els nostres fills i filles perquè junts vegem què funciona i què no.