La família pot tenir una orientació a través de les següents preguntes per plantejar-se si el seu fill o filla pot tenir una addicció als videojocs:

• S'irrita quan intentes que redueixi el seu temps de joc?
• No aconsegueix controlar o detenir el temps de joc?
• Notes que cada vegada té la necessitat de jugar més per a aconseguir la seva satisfacció?
• Descura o ajorna sempre els seus deures per a més tard?
• Ha perdut l'interès per altres activitats que abans li agradaven?
• Ha mentit a la família per a ocultar el temps que juga?
• Has comprovat que empra temps de la nit per a jugar més?

I observant si es donen algunes d'aquestes característiques en els seus fills o filles:

• Es torna agressiu, irritable, quan porta estona sense jugar.
• Comença a ser incapaç de controlar-ne voluntàriament l'ús.
• Intenta aïllar-se a la seva habitació o a la zona on juga.
• Canvia d'hàbits en el menjar i es veu que dorm menys.
• Menteix per jugar o ho fa d'amagat.
• Es distancia de la família i s'aïlla en el seu joc.
• Perd l'interès per altres activitats que abans li agradaven.
• Altera els seus horaris per poder jugar.
• Descura les seves obligacions a la casa.
• Ajorna sempre els seus deures per a més tard.
• Comença a tenir, o augmenten, els seus problemes amb els estudis.
• Justifica aquest temps excessiu perquè els seus amics el necessiten.
• Opina, discutint, que no és un temps excessiu.
• Insisteix que és preferible jugar a fer altres coses pitjors.
• Amenaça amb reaccions exagerades o inusuals. 

És important estar atents a aquests símptomes, per poder ajudar-los a trobar un equilibri i que no prioritzin aquesta activitat davant d'unes altres. Si pensem que el nostre fill o filla presenta aquests símptomes, és convenient consultar amb professionals especialitzats. La detecció i la intervenció precoç són indispensables perquè aquesta conducta no es cronifique i perquè el pronòstic sigui favorable.