Com saber si el meu fill té un trastorn d’aprenentatge

Els trastorns de l'aprenentatge comporten una manca d'habilitat per a un aprenentatge o més en infants amb una intel·ligència normal i que afecta el rendiment escolar. Els trastorns de l'aprenentatge, que requereixen un diagnòstic precís i precoç per aplicar el tractament adequat en cada cas, afecten entre el 5% i el 15% de la població i són una de les causes més freqüents de fracàs escolar.

Els trastorns cognitius i conductuals més freqüents que afecten l'aprenentatge són la dislèxia, la discalcúlia, el trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH), el trastorn específic del llenguatge (TEL o disfàsia), el trastorn de l'aprenentatge no verbal (TANV), el trastorn del desenvolupament de la coordinació (TDC) i el trastorn de l'espectre de l'autisme (TEA).

Els infants amb trastorns de l'aprenentatge que no es diagnostiquen i no es tracten adequadament entren sovint en una espiral de baix rendiment acadèmic, desànim, desmotivació, baixa autoestima i trastorns afectius i d'ansietat secundaris.

En la xerrada per a famílies Mi hijo no va bien en la escuela: ¿cómo saber si tiene un trastorno de aprendizaje?, organitzada per Faros, el portal de promoció de salut infantil, juvenil i de l’embaraçada de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, la neuropsicòloga pediàtrica, Roser Colomé, i la neuròloga pediàtrica, Montse Guitet, de la Unitat de Trastorns de l'Aprenentatge Escolar (UTAE) del mateix hospital, donen les claus per saber quan ens hem de començar a preocupar, quins són els factors que influeixen en l'aprenentatge d'un nen i quines les dificultats principals de llenguatge, lectura, matemàtiques i funcions executives que apareixen quan es dóna un trastorn d'aprenentatge.

Senyals d'alarma als trastorns de l'aprenentatge

Els primers senyals d'alarma es poden observar tant a casa com a l'escola. A l'entorn escolar, l’equip docent pot detectar-lo més ràpidament en tenir tot un grup amb què comparar i observar diferències en els ritmes d'aprenentatge o comportaments disruptius.

Hem de preocupar-nos i demanar ajuda professional si observem:

A casa

• Quan dedica molt esforç i pocs resultats en tasques simples, no importa tant els resultats sinó el temps que cal invertir per aconseguir-los.
• Quan l’infant evita determinades tasques. Quan el nen sempre posposa els deures o quan el moment de fer-los genera estrès i conflicte.
• Quan no vol anar a l'escola. Pot ser que ho verbalitzi o que somatitzi a través de mals de panxa o cap, per exemple.

A l’escola

• Quan el nen es mostra distret, s'aixeca molt, molesta, xerra molt o té un comportament disruptiu que condiciona el ritme de la classe.
• Quan requereix molt acompanyament a les tasques.
• Quan hi ha manca de motivació
• Quan hi ha manca de concentració, desorganització, no presenta treballs i és poc autònom.

Si observeu aquests senyals, és important aprofundir en el que està passant per descartar que hi hagi una causa en un problema d'aprenentatge.

El TDAH, un trastorn comú en la població infantil

Llegeix més

És important també saber quines habilitats són o no normals per a cada edat. Així com sabem en quin moment els infants estan preparats per, per exemple, començar a gatejar o caminar, també és rellevant saber en quin moment els seus cervells estan preparats per aprendre a escriure'n el nom o llegir, per exemple. En aquest aspecte, l'observació de l’equip docent és molt útil perquè poden saber el ritme normal de la classe.

Aquests són els senyals d'alarma a la primera infància:

2 anys

• Té una marxa inestable
• No s'aixeca sol del terra
• No sap xutar una pilota
• No sap construir una torre de 2-3 cubs
• No imita cap traç
• No assenyala cap part del cos
• No reconeix imatges familiars
• Absència de llenguatge intencionat
• No realitza joc imitatiu

4 anys

• No reconeix els colors
• No realitza joc simbòlic
• Li costa interactuar amb iguals
• No respon a ordres
• No reconeix figures geomètriques
• No mostra intenció de dibuixar
• No entén conceptes numèrics (fins al 10)

Les professionals de l'Hospital Sant Joan de Déu posen èmfasi en aquesta xerrada sobre la importància d'estar especialment atents a les nenes perquè mostren comportaments diferents davant dels problemes d'aprenentatge:

• Les dificultats d’atenció sovint passen desapercebudes. Sembla que estan escoltant a classe, però la seva ment és a una altra banda.
• Els pares acostumen a consultar els i les mestres per mals rendiments acadèmics, no tant per aspectes d’atenció o comportamentals. Un mal rendiment acadèmic en aquests casos és degut a dificultats organitzatives, de planificació, priorització, atenció i precipitació en la resposta.
• Els pares solen definir aquestes nenes com a molt responsables i que s'aclaparen pels resultats obtinguts.
• Inverteixen més temps a fer les tasques
• Tenen hiperreactivitat emocional, ploren de seguida.
• Necessiten molta ajuda a casa.
• Les nenes amb TDAH poden presentar nivells més alts d'estrès, ansietat i baixa autoestima.