Estereotips sobre les persones grans

L'edatisme cap a les persones grans és una forma de discriminació que es basa en creences simplistes i esbiaixades sobre l'envelliment que res tenen a veure amb la realitat. Aquesta actitud està molt relacionada amb la manera com entenem la vellesa, com establim relacions intergeneracionals i com perpetuem estereotips sobre aquestes persones.

Les tres formes més habituals d'edatisme cap a les persones grans són:

• La infantilització: quan adoptem una posició de poder enfront d'una persona gran a l'hora d'interactuar amb ella, de contestar-li o de tractar-la.
• La despersonalització: quan no tenim en compte la singularitat de cada persona, les seves necessitats i preferències, i les tractem a totes com un col·lectiu i de manera homogènia.
• La deshumanització: quan perdem l'empatia en el tracte amb la persona, no respectem la seva privacitat, la seva autonomia i la seva participació en la presa de decisions.

En la perpetuació dels estereotips sobre les persones grans juguen un paper molt important els mitjans de comunicació i la publicitat, que acostumen a ressaltar només les malalties o la part més patològica de l'envelliment i que imposa uns cànons estètics que enalteixen la joventut i rebutgen els símptomes de la vellesa (arrugues, cabells blancs, taques a la pell…). 

L'edatisme cap a les persones grans és una forma de discriminació que es basa en prejudicis sobre l'envelliment que res tenen a veure amb la realitat i que contribueixen al rebuig a envellir.

Però en realitat tots contribuïm d'alguna manera en aquesta discriminació, amb actituds i comportaments «no intencionats», que parteixen d'idees preconcebudes i equivocades sobre el procés d'envelliment. Comencem, doncs, per trencar aquests mites o falses creences que hi ha sobre la vellesa. Potser d'aquesta manera, no només eliminarem a poc a poc la discriminació per edat, sinó que també perdrem la por d'envellir.    

Alguns dels estereotips o idees preconcebudes sobre la vellesa són:  

1. Les persones grans són fràgils, dependents o malaltes.

FALS. És un estereotip creure que les persones grans no tenen salut, que necessiten cures o que són dependents. No tothom té un envelliment patològic, sinó que un percentatge considerable de persones envelleixen amb una bona salut.  

2. Les persones grans són una càrrega per al sistema econòmic i sanitari.

FALS. Afirmar això és ocultar el rol que tenen les persones grans en les famílies i en la societat en general, perquè associem simplement deixar de treballar amb ser o no productius a la societat. Hem de tenir en compte, a més, que les persones tenim diferents necessitats segons les etapes vitals, i que les persones grans ja van contribuir i continuen contribuint en l'economia.

3. Les persones grans no s'adapten als canvis.

FALS. A tots ens costa adaptar-nos als canvis i sortir de la nostra zona de confort, perquè requereix un esforç i deixar de fer les coses tal com les tenim automatitzades. Però això no depèn de l'edat, sinó de la manera de ser de cada persona. S'envelleix tal com s'ha viscut, així que el caràcter es manté al llarg de la vida.  

4. Les persones grans perden l'interès pel sexe.

FALS. La salut pot afectar la sexualitat de les persones, però no l'edat. Les persones grans mantenen relacions sexoafectivas com qualsevol persona. A més, el sexe no només està relacionat amb l'acte sexual, sinó que hi ha moltes altres maneres de gaudir d'ell.  

5. Les persones grans són avorrides.

FALS. Divertir-se no depèn de l'edat. Les persones grans tenen ganes de divertir-se i gaudir de la vida, i cada vegada tenen més opcions per fer-ho. Evidentment, aquesta activitat dependrà de la salut física i mental de cada persona. A més, per a l'imaginari de l'edatisme, una persona gran avorrida és la que està a casa, sense fer activitats. Però també ens hem de plantejar: Què és avorrir-se? Estar avorrit és dolent?

6. Les persones grans són rondinaires i difícils de tractar.

FALSO. Sovint tenim la falsa creença que les persones grans són rondinaires, estan de mal humor i sempre s'estan queixant. Aquest estereotip, alimentat per molts personatges de pel·lícules i contes, simplifica situacions tan complexes com l'exclusió social, la solitud no desitjada o els problemes de salut, entre d'altres. L'actitud que presenta una persona davant la vida no està relacionada amb l'edat, sinó que està relacionada amb la personalitat i la circumstància que viu.

Quan infantilitzem una persona gran adoptem una posició de poder davant d'ella, pensant que no és capaç de prendre les seves pròpies decisions.

7. Les persones grans són com nens

FALS: El problema és que en aquesta mirada infantilitzada hi ha un rerefons de poder cap a la persona gran, a qui veiem menys capaç de prendre les seves decisions. Es tracta d'una expressió, a més, que utilitzem normalment per destacar totes aquelles conductes que poden ser molestes de la infància traslladades a les persones grans.

8. Les persones grans perden capacitat intel·lectual.  

FALS. Les funcions intel·lectuals no disminueixen amb l'edat, però algunes facultats s'alenteixen, com la memòria, la capacitat de concentració o l'agilitat mental. Encara que canviï el ritme, no canvia la capacitat d'aprenentatge de les persones.

9. Les persones grans estan més deprimides i tristes

FALS. Hi ha una idea falsa que les persones grans tenen poques ganes de viure i estan tristes, però no és cert. Les persones grans continuen tenint ganes de viure i de gaudir de la vida.  

10. Les persones grans estan soles.

FALS. La soledat no desitjada és un sentiment subjectiu que pot afectar en totes les etapes de la vida. De fet, s'ha convertit en una problemàtica social que cada vegada afecta més les persones joves, vinculada al desenvolupament urbà, a l'increment de l'individualisme i a l'ús de les noves tecnologies.  

11. Les persones grans són sàvies.  

FALS. Pensar que les persones grans són sàvies és un exemple d'estereotip positiu, en què tornem a homogeneïtzar a una part de la població per la seva edat. De fet, no hi ha una relació directa entre la saviesa i ser gran, però sí entre ser gran i tenir experiència.  

12. Les persones grans són tossudes i inflexibles.

FALS. A vegades, el que passa és que quan l'entorn és molt paternalista, malgrat qu vulgui el millor per a la persona, pot anar en contra d'allò que és important per a ella. Mantenir-se ferm i prendre decisions no és fàcil, però es fa al llarg de la vida. D'altra banda, acceptar que necessitem ajuda o que aquella decisió no és realment la millor per a nosaltres, tampoc és fàcil.