«He pogut trobar el sentit a situacions que ara sé que formen part de la seva identitat»

Els primers senyals d'alarma van arribar des de l'ecola de l'Alba i el Joan. Com passa sovint amb els infants amb TDAH, les comunicacions des de Direcció eren contínues: «S'ha deixat l'activitat sense fer»; «Hauria d'haver portat un tema per dijous i no l'ha fet»: «No s'entén la seva cal·ligrafia»; «S'ha oblidat la cartera a l'escola»... Els professors van advertir que potser hi hauria algun motiu darrere d'aquestes situacions; i el Domingo i la Sandra, els pares, van començar a fer la bateria de proves que els portarien al diagnòstic: trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat. I aquestes mateixes proves, explica el Domingo, «van posar també nom a algunes situacions que fins al moment jo entenia com a distraccions de la meva dona», a qui el diagnòstic de TDAH li va arribar al costat del dels seus fills. 

El Domingo ens explica com és conviure amb tres persones amb TDAH, com són les dinàmiques familiars, com es manifesta el trastorn en una persona adulta i en dos menors de diferents edats i com gestionen algunes de les característiques del trastorn, com la impulsivitat, l'acceleració i la gestió del temps i de l'espai. De moment, per començar, ens assegura amb un somriure que està entretingut.

«Ells tenen dèficits en algunes coses, però per a unes altres tenen capacitats per sobre de la resta», explica el Domingo, que assegura que «gràcies als meus fills, he conegut més a la meva dona i ara entenc que algunes coses que abans pensava que eren distraccions en realitat formen part de la seva manera de ser, de la seva identitat». En aquest sentit, adverteix que «has d'aprendre a acceptar alguns detalls que no t'agraden tant i donar valor a aquells aspectes que t'agraden molt, com la creativitat, la capacitat que tenen de relacionar-se, la facilitat d'expressió i d'anàlisi…Capacitats que jo no tinc».

El TDAH al llarg de la vida

Llegeix més

Webinar

Però per a la convivència és important també conèixer algunes característiques pròpies del TDAH. «Ells tenen la sensació que poden fer vint mil coses i que tu només pots fer-ne deu mil. Això els condiciona, perquè en realitat en una hora només hi caben tres coses de 20 minutos, però ells pensen que en caben cinc, i no caben». Un fet que el Domingo associa a la seva hiperactivitat i acceleració. «Jo sempre li dic a la meva dona que ella no ha après a descansar perquè està sempre en moviment, però descansar també és important i la pausa és necessària. Això és complicat en el dia a dia, perquè, per exemple, un cap de setmana pot començar un dissabte a les vuit del matí i acabar el diumenge a les onze de la nit. I moltes vegades, al mig, cal buscar moments per agafar una mica d'aire». A part de l'acceleració i de la dificultat per gestionar el temps i l'espai, el Domingo també enumera altres situacions pròpies de la impulsivitat, les distraccions o la falta d'habilitats psicomotrius.

Un cap de setmana pot començar un dissabte a les vuit del matí i acabar el diumenge a les onze de la nit.

Però si una cosa té clara el Domingo és que «he après a estimar molt més la meva parella en el moment que he acceptat aquesta situació. Quan li dones sentit a alguns detalls, actives mecanismes de proximitat i aquesta acceptació m'ha portat a estimar-la encara més. Veig que els seus actes formen part de la seva personalitat, i veig sobretot la seva part més brillant».

Acompanyament a l'escola i a casa

El Domingo i la Sandra estan contents amb el paper que ha jugat i que juga l'escola en tot aquest procés amb els seus fills. Ens expliquen que els dos tenen adaptacions específiques i suports en els estudis: «No se'ls dona un contingut diferent a la resta, però se'ls ajuda d'alguna manera, per exemple, donant-los més temps per fer alguns exàmens». Les dificultats en l'aprenentatge és un dels temes que més sol preocupar els pares, però al Domingo no el preocupen les qualificacions dels seus fills, sinó que el que l'inquietava era pensar que «els meus fills no estiguessin captant ni una quarta part del que captaven els seus companys a classe. I que això, amb el temps, signifiqués que no es poguessin defensar, ni personalment ni acadèmicament».

El que m'inquietava era pensar que els meus fills no estiguessin captant ni una quarta part del que captaven els seus companys a classe

Perquè això no succeeixi, és molt important la implicació del centre educatiu i aquests reforços dels quals parla el Domingo: «El meu fill, per exemple, no és que no entengui les matemàtiques, és que, per exemple, el signe de multiplicar i el de sumar els confon, i en comptes de sumar, multiplica. Clar, si no hi ha una escola que estigui al corrent del que hi ha, i un professor que estigui darrere i que digui: “Revisa-ho, que és una suma”... Llavors, ell ja fa l'operació, perquè sap fer-la».

Com saber si el meu fill té un trastorn d’aprenentatge

Llegeix més

Aquest acompanyament també es trasllada a casa i en el dia a dia dels dos fills, però aquí el Domingo destaca la diferència entre la seva filla de 14 anys i el fill de 12, perquè «el procés maduratiu juga un paper important en el TDAH. La meva filla està en un altre punt a nivell maduratiu, ella ja té estratègies per al seu propi desenvolupament personal i tot està més estabilitzat. Amb el petit encara estem en aquesta fase en què cal continuar acompanyant-lo, cal continuar treballant amb ell molts detalls encara». El que és clar és que potser «cal acompanyar-los durant més temps fins que arriben a ser autònoms».

Gestionar els síntomes del TDAH 

«Al principi érem una mica reticents a donar-los medicació», confessa el Domingo, que ara veu que, en el seu cas, ha estat beneficiosa per als dos. «El resultat, no sols des de la nostra òptica, sinó vist des de l'entorn acadèmic, dels familiars i del cercle més proper, ha estat positiu i hem notat una diferència important». Assegura que la medicació els ajuda a estar més pausats, més tranquils, a concentrar-se més, i «això els permet tenir una relació més pròxima, perquè l'acceleració a vegades pot distorsionar la relació». Un altre aspecte que també ajuda a controlar la medicació és la impulsivitat, que a vegades els ocasiona algun problema. I entre alguns dels símptomes negatius, destaquen la falta de gana al migdia i la dificultat per a agafar el son a la nit. 

Crec que hem d'acompanyar els nostres fills durant més temps fins que siguin autònoms

En la conversa amb el Domingo també hi ha espai per a la reivindicació: «Si el meu fill té un problema amb les matemàtiques, sé que haig de buscar a un professor que l'ajudi, però si el meu fill té un problema d'impulsivitat, de gestió del temps i de l'espai, és complicat trobar a algú que el pugui ajudar en el maneig d'aquestes alteracions». Per això, reclama més espais i més oportunitats per poder oferir a les persones amb TDAH eines per defensar-se en el seu dia a dia.