L'alimentació i la salut mental: una connexió directa
Resum
Cada vegada hi ha més evidència que demostra que hi ha una relació entre el que mengem i com ens sentim, no només físicament sinó també mentalment i emocionalment. Parlar de bons hàbits alimentaris va més enllà de triar aliments saludables; també vol dir cultivar una relació positiva amb el menjar i incorporar-lo com a part d'un estil de vida equilibrada i sostenible.
Per això, tenir uns bons hàbits alimentaris implica molt més que seguir una dieta determinada. Es tracta de menjar de manera regular, equilibrada i variada, donant prioritat als aliments frescos i de temporada i reduint el consum de productes ultraprocessats, rics en sucres afegits, greixos trans i sal. Però també vol dir escoltar les necessitats del cos, menjar amb consciència, mantenir una bona hidratació i fer dels àpats un moment de calma i connexió.
Aquests hàbits no només contribueixen a prevenir malalties físiques, sinó que també tenen un impacte directe en el funcionament cerebral, la regulació hormonal i el sistema immunitari (Jaka et al., 2017)
La relació entre l'alimentació i la salut mental
Diversos estudis han posat de manifest la relació entre una alimentació inadequada i l'aparició o agreujament de trastorns mentals com la depressió, l'ansietat o el trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH). Per contra, una dieta rica en fruites, verdures, peix blau, fruits secs i cereals integrals pot tenir un efecte protector sobre la salut mental, gràcies a la seva aportació de nutrients essencials com els àcids grassos omega-3, les vitamines del grup B, el ferro, el zinc o el magnesi (Jaka et al., 2017; Lassale et al., 2019; O’Neil et al., 2014).
En aquest sentit, recerques recents revelen que seguir una dieta mediterrània pot reduir en un 30% el risc de desenvolupar depressió. A més, l'ús de probiòtics específics ha demostrat millorar els símptomes depressius fins a un 25%. La salut de la microbiota intestinal, especialment la presència de bacteris beneficiosos com el bifidobacterium i el lactobacillus, és un factor clau en la regulació de l'estat d'ànim (Clerici et al., 2025). Aquestes troballes obren noves vies per a dur a terme estratègies preventives i terapèutiques que integrin la nutrició i la microbiota en el tractament dels trastorns depressius.
Seguir una dieta mediterrània pot reduir en un 30% el risc de desenvolupar depressió. I l'ús de probiòtics específics ha demostrat millorar els símptomes depressius fins a un 25%.
També se sap que un desequilibri en la flora intestinal pot afectar la producció de neurotransmissors com la serotonina o la dopamina i alterar l'estat d'ànim i les funcions cognitives (Cryan & Dinan, 2012).
Y en la adolescència, s’ha descrit que una dieta amb més qualitat s'associa a una prevalença més baixa de trastorns de salut mental i a un bon funcionament emocional (López-Olivares, 2020; Poppitt & Silvestre, 2021).
L'alimentació influeix en l'estat d'ànim?
El paper de la família en la formació d'hàbits saludables
La infància i l'adolescència són etapes clau en la construcció d'hàbits alimentaris duradors. És en aquest moment que els infants desenvolupen preferències, actituds i conductes relacionades amb el menjar. Per això, la família esdevé un agent educador essencial. Els infants aprenen observant, i és més probable que adoptin una alimentació saludable si veuen que els seus referents també segueixen un bons hàbits alimentaris.
L'adopció d'hàbits saludables des de la infància, amb el suport de la família i l’entorn educatiu, pot tenir un impacte positiu i durador en la qualitat de vida de les persones.
Segons Scaglioni et al. (2008), algunes estratègies que milloren la qualitat de l'alimentació i també el benestar emocional dels més joves són:
- Fomentar els àpats compartits en família.
- Implicar els infants en la compra i la preparació dels aliments.
- Evitar l'ús del menjar com a premi o càstig.
- Promoure un ambient tranquil durant els àpats.
Acompanyar els àpats dels infants
L'alimentació no hauria de ser una font de conflicte, sinó una oportunitat per reforçar vincles, transmetre valors i afavorir una relació sana amb el cos i amb el menjar.
Tenir uns bons hàbits alimentaris no és només una qüestió de prevenció de malalties físiques, sinó també una eina fonamental per promoure la salut mental i el benestar emocional. L'adopció d'aquests hàbits des de la infància, amb el suport de la família i l'entorn educatiu, pot tenir un impacte positiu i durador en la qualitat de vida. Invertir en educació alimentària i promoure entorns saludables és, sens dubte, una aposta per una societat més sana, equilibrada i resilient.
Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48
Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.
Destaquem
